paleografia musical

f
Música

Branca de la musicologia que té per objecte la lectura, la transcripció i la interpretació adequada dels antics sistemes de notació musical anteriors a la proporcional o mesurada.

Té una importància especial en l’estudi de l’antic cant litúrgic. Fou justament sota el títol de Paléographie musicale que els benedictins de Solesmes J&Pothier i A&Mocquerau iniciaren la col·lecció de facsímils dels principals manuscrits de cant gregorià, ambrosià, mossàrab i gal·licà. Als Països Catalans es destaquen els estudis de Gregori Suñol, Higini Anglès i Miquel Altisent.