És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica. El seu fill ( Miquel VIII Paleòleg ), es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris (1259), i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble. Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí (1453). Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà errors molt greus al costat de decisions i fets importants, el paper cultural que tingueren arribà a unes fites molt altes en la història bizantina. Hom parla, amb fonament, del Renaixement dels Paleòleg: la literatura, el pensament i l’art donaren els darrers grans intel·lectuals i artistes de l’Imperi. Els Paleòleg sobrevisqueren a la caiguda de Constantinoble i diverses branques arrelaren en d’altres països, com els Paleòleg de Montferrat, que exerciren la sobirania d’aquest marquesat a Itàlia.
Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).