Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites; d’altres els situen molt propers als cèrvids. Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà. Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital.
En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi. Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites disposades horitzontalment —probablement amb una funció protectora del globus ocular durant les lluites en l’època de zel— i una tercera, d’occipital, curta i bifurcada —que devia servir d’instrument intimidatori—. Per contra, altres paleomerícids presenten caràcters menys agressius i més desprotegits, com Triceromeryx pachecoi del Miocè mitjà, a Madrid, i Triceromeryx conquensis, espècie descrita a La Retama, Madrid.