Disciplina que té per finalitat la reconstrucció de fenòmens culturals, ètnics, socials, etc, de pobles antics, dels quals no resta cap testimoni històric, mitjançant les dades que proporcionen llurs llengües, sovint conegudes únicament per topònims i inscripcions.
Iniciada per A. Pictet (Les origines indoeuropéennes, 1859-63), fou continuada per Arbois de Joubainville, Bertoldi, Feits, Fouché, Schrader i Tovar, entre altres.