paleosalinitat

f
Geologia

Estudi de la salinitat d’una massa d’aigua amb relació als sediments que s’hi formaren en una època de la història geològica.

Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica. Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines (30-40‰, salinitat normal), hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces. Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos; així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat. Altres elements menors també varien segons la salinitat, tals com el vanadi, el rubidi i el níquel, i l’isòtop C1 3.