paleosol

m
Geologia

Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.

Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics. Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’instal·lació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi. Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats. Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts; sota els sediments eòlics (dunes i loess) i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i seqüències estratigràfiques.