L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar. És per això que l’Organització Mundial de la Salut ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia. Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi. Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent poden afavorir l’aparició de pandèmies a escala mundial o gairebé, factors, tanmateix, contrarestats pels grans avenços de la medicina i de la infraestructura sanitària. Històricament, la Pesta Negra de l’edat mitjana és generalment considerada una de les pandèmies més importants de la història. A l’època contemporània s’han qualificat de pandèmies l’anomenada grip espanyola del 1918, que en només dos anys provocà la mort d’entre 50 i 100 milions de persones arreu del món; l’anomenada grip asiàtica (1957), causant d’un milió de morts als quatre continents; la sida, estesa des de la dècada de 1980 i que des d’aleshores ha fet prop de 40 milions de morts; la grip A causada pel virus H1N1, de letalitat baixa, i la COVID-19, identificada el desembre del 2019 i que l’OMS qualificà de pandèmia el març del 2020.
f
Patologia humana