pànic moral

m
Sociologia

Situació de neguit social provocat per l’atenció excessiva i desmesurada que els mitjans de comunicació sensacionalistes posen sobre alguns delictes relativament trivials, protagonitzats, sovint, per joves i adolescents.

La relativa trivialitat d’aquests delictes s’explica tant en termes de la naturalesa de l’ofensa com pel nombre de persones implicades. L’expressió fou encunyada per S.Cohen l’any 1972. A la Gran Bretanya, per exemple, alguns actes de vandalisme de certs joves foren magnificats i considerats sovint com a característics de la ‘joventut violenta’ i viscuts com una amenaça per a l’ordre moral de la societat. La reacció de la policia i els dirigents locals davant aquests actes vandàlics fou molt acusada i provocà la petició de penes molt severes contra els delictes i de sistemes repressius molt més contundents.