panpsiquisme

m
Filosofia

Doctrina segons la qual l’univers està dotat d’ànima o bé consisteix en unitats psíquiques similars a l’esperit humà.

Hom sol denominar panpsiquisme primitiu l’hilozoisme dels antics filòsofs jònics, o el corrent que des de Giordano Bruno arriba àdhuc a Leibniz. Al s XIX el panpsiquisme és representat per G.Th.Fechner i E.Haeckel.