pansa

f
Agronomia

Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya o per l’acció del sol; en aquest cas, generalment, ha estat abans escaldat amb lleixiu.

També són emprats sistemes de calor artificial. Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint. Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s. XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud. Sembla, però, que ja al s. XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau. El procés d’assecament (seguit de l’escaldament i de la lleixivada) tenia lloc en els típics riuraus (riurau), que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot. La competència que a les “panses de Dénia” o “valències” feren les panses de Grècia, Itàlia, Andalusia o Califòrnia, els estralls de la fil·loxera, etc. , n'han reduït el conreu a les comarques de la Marina Alta (Dénia, Alcanalí, Benigembla, Gata, Xaló), la Baixa (Benissa) i la Safor (Almiserà).