A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batil·le d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August. El ballarí, anomenat chironomus, acompanyat d’una nodrida orquestra (flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum), interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat. Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors. Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i condemnada, més tard, per l’Església. A l’edat mitjana fou represa com a diversió popular en les mascarades (mascarada). Ocupà un lloc preeminent en la Commedia dell’Arte, sobretot amb Arlequí i Colombina. L’expressió més fastuosa del gènere fou el Ballet comique de la reyne (ballet de cour). L’òpera còmica del s. XVIII en prengué molts elements: hi sol ocupar una part independent, generalment el pròleg, per més que l’acció mímica continua sobreposada a diverses parts del cant (comédies-ballets). Fou J.-G.Noverre (1727-1810), director de les festes a la cort francesa, el qui la tornà a la seva rigorosa natura d’espectacle sense cant i sense paraula. Confonent-se sovint amb el ballet, ha continuat gaudint del favor del públic i ha evolucionat amb els costums, els gustos i el grau de cultura de coreògrafs i compositors, fins a arribar a les formes estilitzades i decoratives d’I.Stravinskij, S.Prokof'ev, A.Casella, O.Respighi, etc. L’element folklorístic (costums, llegendes, ritmes), amb l’exaltació dels caràcters nacionals, li ha donat un nou aspecte: així a la Petruska d’I.Stravinskij, la Giara d’A.Casella o El sombrero de tres picos de Falla. Ja ben entrada la segona meitat del s. XX retroba les seves característiques, diferenciant-se clarament de la dansa i del ballet, i centrant-se rigorosament en el mim. Entre els artistes actuals, a més de l’iniciador Étienne M.Decroux, cal fer esment de M.Marceau, J.-L.Barrault, E.Guyon i, als Països Catalans, del grup d’Els Joglars. En el cinema, ha estat immortalitzada per Charles Chaplin.
f
Teatre