Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de G.Savoldo i P.Aretino, la seva pintura és perduda (amb rares excepcions: Retrat, 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry); és important pel seu Dialogo di pittura (1548), text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit.