El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social. Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat: així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient. Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions. Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’assumpcions implícites i no definides inequívocament mitjançant una formulació externa. De manera semblant, el paper és difícilment definible com a generalització, per tal com és sotmès a la pròpia interpretació dels mateixos actors i, sovint, al conflicte en el cas de que a un mateix individu se li plantegin situacions en les quals els diversos papers que pot desenvolupar son mútuament excloents. En formular aquest concepte, G.H. Mead dugué a terme una temptativa per a superar la distància entre l’anàlisi de tipus macrosociològic i l’estudi de la conducta individual. Sobretot, permet superar la visió organicista de la societat heretada de Comte i Spencer i assumida per Durkheim, sinó també introduir en una tasca eminentment sociològica l’ús de dades psicològiques. El concepte de paper social dóna una visió dinàmica de l’existència col·lectiva i la defineix com un joc dramàtic en el qual la societat perd el seu caràcter absolut i es converteix en un conjunt de relacions determinades i mòbils. Tanmateix, tot i que des del punt de vista empíric el concepte posseeix una evident utilitat, cal reconèixer que la seva coherència interna és molt dèbil amb vista a constituir un sistema teòric convincent.
m
Psicologia