La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes. El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros, i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos. Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés, i la féu canviable per uns bitllets o abonarés equivalents a 200, 500 i 1 000 rals de billó, l’amortització dels quals arribà fins el 1880. Altres bancs, com el de Reus (1862), el Balear (1864) i el de Tarragona (1864), n'emeteren amb valors des de 100 fins a 4 000 rals. Quan l’any 1856 fou creat el Banco de España, que absorbí la majoria dels bancs emissors, alguns d’aquests es transformaren en Societats de Crèdit que emetien obligacions al portador, acceptades com a paper moneda. Així ho feren la Societat de Crèdit Valencià (1858), la Societat Catalana General de Crèdit (1859), el Crèdit Balear (1874), el Banc de Tarragona (1875), el Banc Mercantil de Lleida (1883), el Banc de Valls (1892 i 1922), el Banc de Reus de Descomptes i Préstecs (1901 i 1921) i fins i tot la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca (1885). La Generalitat de Catalunya, per mitjà de la seva tresoreria, donà curs l’any 1936 a una sèrie de tres valors (2,50, 5 i 10 pessetes), bitllets de curs obligatori a Catalunya. Finalment, l’ajuntament de Barcelona emeté bitllets d’1,50 i 1 pessetes i de 50 cèntims, així com moneda divisionària de 15 i 10 cèntims en forma de targetes de cartolina de quatre unitats separables (dues de cada valor). L’exemple de Barcelona fou imitat per una gran quantitat d’ajuntaments dels Països Catalans, que donaven solució així a la manca de moneda de baix valor nominal, causada per la guerra civil de 1936-39.
m
Economia