La filtració, d’autor desconegut, és, amb diferència, la més gran de la història (11,5 milions de documents), molt per davant de Wikileaks o d’altres, com l’anomenada “llista Falciani”. El diari alemany Süddeutsche Zeitung obtingué els documents i els compartí amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), que, al seu torn, els transferí a diversos mitjans de comunicació internacionals, els quals els feren públics al maig del 2016. Els documents filtrats contenen tant fons i operacions legals com altres clarament orientats al blanqueig i al frau fiscal, però causà una gran indignació la seva exposició pública en un moment en què l’evasió fiscal, la corrupció i l’opacitat del món financer eren al centre del debat públic mundial. Entre els noms que, a través de societats pantalla i altres instruments d’enginyeria financera, hom identificà com a titulars últims hi havia caps d’estat (Vladimir Putin, de Rússia; Petro Porošenko, d’Ucraïna), caps de govern (Nawaz Sharif, del Pakistan; Sigmundur Davíð Gunnlaugsson, d’Islàndia, l’únic que dimití el càrrec), empresaris, alts executius i primeres figures del món de l’espectacle i de l’esport.