papú

f
m
Etnologia

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme

© Fototeca.cat-Corel

Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.

Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida. Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus. Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema. El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics. El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual. Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca. Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es basa en el patrillinatge. És molt estès el sistema de cabdillatge dels “grans homes”, pel qual un individu adquireix temporalment una gran autoritat moral gràcies a la seva generositat i a la seva capacitat d’organització i d’iniciativa. Les creences religioses, de tipus animista, sovint giren entorn de la noció de mana. Fins a l’arribada dels europeus el canibalisme era una pràctica freqüent.