paradoxa del gat de Schrödinger

f
Química

Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.

Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri; la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat. Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert estat. En les circumstàncies de l’experiment, el contingut de la caixa és regit per aquestes lleis. Un cop transcorregut el termini de temps establert, la partícula s’haurà desintegrat o no amb un 50% de probabilitats i hom troba que, per aquesta raó, la funció d’ona que descriu l’estat del gat és la superposició de dos estats, “gat viu” i “gat mort”, amb el 50% de probabilitat cadascun, ja que ambdós estats són indistingibles. Per tant, mentre no s’obri la caixa per comprovar la situació real del gat, segons la mecànica quàntica aquest és alhora viu i mort.