Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques. Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medul·lar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic; es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu. Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi neuromuscular; són degudes a causes víriques, tòxiques, metabòliques, etc, i es caracteritzen per flacciditat i hipotonia dels músculs afectats, amb pèrdua dels reflexos tendinosos i atròfia muscular. Segons la localització i distribució de la paràlisi, hom l’anomena monoplegia (quan és afectat un sol membre), hemiplegia (la meitat del cos), paraplegia (ambdues cames) i tetraplegia (les quatre extremitats).
f
Patologia humana