paraula de Déu

f
Cristianisme

Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.

D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia (inspiració). En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home. És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat. L’expressió grega (λόγοζ), amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli (Logos; Verb), i que és a l’origen de la teologia trinitària (Trinitat).