parentiu

m
Lingüística i sociolingüística

Relació entre dues o més llengües procedents d’una soca comuna.

Aquest parentiu, anomenat històric o genètic, es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca. Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask; aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees: així, del sànscrit gaus, llatí bos, letó guovs, etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’. El parentiu tipològic (o, més pròpiament, afinitat) es dóna entre llengües que, mancades de vincles genètics, tendeixen, al llarg del temps, a l’acostament i a la convergència.