Bru Parera i Matas, compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana (Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910), un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps; imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec. Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina (Barcelona 1863 — 1919), editor; format al taller del seu pare i a París; en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys; entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc Rogent, monografies de les seus de Mallorca i de Barcelona, l’obra monumental Mallorca Artística (1892), l’àlbum Recuerdo de Barcelona (1888), la revista Materiales y documentos de Arte Español (1901-14), L’oeuvre de Puig y Cadafalch (1904) i altres obres de divulgació artística, valuosos testimonis gràfics de l’art de l’època; edità també traduccions castellanes moralitzants de Ralph W. Trine i de psicologia comercial d’Orison S. Marden i organitzà conferències als ateneus de Madrid (1915) i de Barcelona (1916).