S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques; pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció; el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses. Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn. Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva construcció al qui l’ha bastida i s’ocupi precisament tot el seu gruix o bé la meitat d’aquest.
f
Construcció i obres públiques
Dret català