Park Chung-hee

(Kumi, Kyŏngsang, 14 de novembre de 1917 — Seül, 26 d’octubre de 1979)

Militar i polític sud-coreà.

De família molt humil, després d’obtenir el títol de magisteri (1937) exercí com a mestre fins el 1940, que ingressà en una acadèmia militar japonesa de Manxúria, i de 1944 al final de la Segona Guerra Mundial serví a l’exèrcit japonès. Posteriorment combaté a la guerra de Corea (1950-53) en el bàndol anticomunista, durant la qual ascendí a general de brigada. El 1958 fou nomenat general. El 1961 dirigí un cop d’estat després de la revolta que posà fi al règim de Syngman Rhee (1960). El 1963, després d’haver purgat els polítics dels règims anteriors, abandonà els càrrecs militars i, al capdavant del Partit Republicà Democràtic guanyà les eleccions presidencials i instaurà l’anomenada Tercera República, règim autoritari i fortament personalista però amb concessions a l’estat de dret. Reelegit el 1967 i el 1971, el 1972 reformà la constitució (Quarta República), que li atorgava poders obertament dictatorials, i instaurà la llei marcial. Durant el seu mandat restringí les llibertats, la llibertat de premsa i d’associació adduïnt el perill del comunisme. Decidit aliat als EUA, envià tropes de suport al Vietnam del Sud i afavorí el creixement econòmic accelerat pel qual Corea del Sud esdevingué una de les primeres economies d’Àsia. La destitució del diputat Kim Young-sam provocà una revolta popular el 1979, poc després de la qual fou assassinat pel cap de la policia política que ell havia creat l’any 1961.