parla

f

Lingüística i sociolingüística

En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.

Per a la gramàtica generativa (Chomsky), la parla o actuació (anglès performance) s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema; la llengua o competència, en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles.