Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil (l’Hecatòmpedos), fou destruït pels perses el 479 aC. Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la col·locació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos. La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi col·laboraren com a arquitectes Ictinos i Cal·lícrates.
El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals. Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o atri que donava pas a la cel·la, dividida en tres naus per dues fileres de columnes entre les quals es col·locà l’estàtua de la dea. La sala pròpiament dita Partenó, situada a continuació de la cel·la, era reservada únicament al servei de les sacerdotesses. En el temple es barregen els ordres jònic i dòric. El primer decora el fris panatenaic que circumda la cel·la, així com les columnes de la sala, mentre que el dòric és present a la resta de l’edifici. La decoració escultòrica de les mètopes presenta la gigantomàquia i l’amazonomàquia, la destrucció d’Ílion i la centauromàquia. El fris jònic de la cel·la mostra la processó de les festes panatenees. Els frontons, també atribuïts a Fídies, presenten el naixement d’Atena i la lluita d’aquesta amb Posidó per la possessió de l’Àtica.
El 334 aC Alexandre el Gran féu col·locar uns escuts de bronze daurat a l’edifici i, a l’època de la dominació romana, Neró instal·là una inscripció sobre l’epistili. Transformat posteriorment en església bizantina dedicada a la Saviesa Divina (Santa Sofia), a l’època de la dominació catalana d’Atenes (segle XIV) passà a ésser església llatina (Santa Maria de Cetines). Pere III de Catalunya-Aragó, sensible a la seva bellesa, manà que un guàrdia especial custodiés el Partenó nit i dia. El 1456 els turcs el convertiren en mesquita i, el 1687, durant el setge dels venecians, una bomba caigué sobre el temple —que servia de polvorí— i el destruí en part. El 1779 lord Elgin n’extragué una gran part de les escultures i les transportà a Londres, on actualment formen part del British Museum. A partir de l’any 1833 foren començats els primers treballs de reconstrucció arqueològica.