partenogènesi

f
Biologia

Varietat de la reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació.

Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies (sobretot a les algues i els fongs) on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins. Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi: l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe. Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica, és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions partenogenètiques (es dóna sobretot en els rotífers, els cladòcers i els còccids). L’arrenotòcia sol ésser facultativa, és a dir, l’òvul es desenvolupa tant si és fecundat com si no, bé que en l’últim cas només es produiran mascles; l’exemple més conegut és el de les abelles i altres himenòpters. També hi ha casos de partenogènesi geogràfica, quan varietats d’una mateixa espècie amb àrees de distribució separades es poden reproduir les unes bisexualment i les altres partenogenèticament. Si per mitjans artificals hom estimula la segmentació de l’òvul per si sol, hom parla de partenogènesi provocada o artificial.