Originat de l’antic partit catòlic entre les dues guerres mundials, té àmplies connexions amb el sindicalisme cristià i es constituí amb les eleccions del 1946. Ha participat en la majoria de governs, fins avui. Partidari manifest del retorn del rei Leopold III, passà una forta crisi amb la tornada d’aquest a Brussel·les, que el conduí a la derrota electoral del 1954. Abans, però, amb el ministre Harmel, dugué a terme una important reforma de l’ensenyament primari i secundari: tornat al poder el 1958 (gabinet Eyskens), es trobà amb el problema de la independència del Congo i els conflictes lingüístics i després d’unes noves eleccions féu coalició amb els socialistes, la qual mantingué fins el 1966, que es coalitzà amb els liberals. Després de noves crisis lingüístiques que ocasionaren la separació total de les dues ales del partit i de la direcció, ha continuat mantenint-se en el poder sol o en coalició.