Els problemes que planteja (en la qüestió de la immanència i la transcendència) han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques (les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses). Recollida per l’escolàstica (sobretot per Tomàs d’Aquino), fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia: els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu. Aplicada a la doctrina de la gràcia (participació en la vida de Déu), ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal, línia en la qual es mou actualment la reflexió filosòfica sobre la participació en general (com és ara el cas de la filosofia de L.Lavelle).
f
Cristianisme
Filosofia