Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear. Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià. Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor (Francesc Noguera) i Manacor (Antoni Amer). Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo.