Partit Nacional Escocès

SNP (sigla)
Scottish National Party (en)

Partit nacionalista escocès.

Fou fundat el 1934 a partir de la unió del Partit Nacional d’Escòcia i del Partit Escocès. Actualment es defineix com a socialdemòcrata i favorable a un estat escocès membre de ple dret de la Unió Europea, i també del Commonwealth. Sotmès els anys seixanta a fortes pugnes tant pel que fa a la identificació política i social com a la nacional, des dels anys vuitanta hi prevalen les posicions moderades i gradualistes. Entre els seus líders, han destacat Alexander Mac Ewan (1934-36), Robert McIntyre (1947-56), William Wolfe (1969-79), Gordon Wilson (1979-90) i Alex Salmond (1990-2000 i 2004-14). Posteriorment ha estat liderat per Nicola Sturgeon. L’SNP no assolí representació al Parlament de Westminster fins el 1970. Des d’aleshores ha oscil·lat entre els 2 i els 11 escons. En les eleccions del maig del 2015 avançà de manera espectacular i, amb 56 escons (50 més que el 2010), es convertí en la tercera força del Parlament britànic, posició que conservà (malgrat un descens important) en les eleccions anticipades del juny del 2017 (35 escons) i en les del desembre del 2019, en les quals recuperà part dels escons perduts (48).

Al Parlament escocès, instaurat el 1997, fou el primer partit de l’oposició el 1999 i el 2003, amb 35 i 27 escons, respectivament. En les eleccions del maig del 2007 fou la primera força, amb 47 escons, i formà en coalició amb els ecologistes un govern en minoria presidit per Salmond, el qual anuncià la celebració d’un referèndum per a la independència d’Escòcia. Rebutjat a causa de la manca de suport parlamentari, en les eleccions del maig del 2011, l’SNP amplià el suport fins a la majoria absoluta (69 dels 129 escons) i Salmond, confirmat en el càrrec, tornà a anunciar la celebració del referèndum d’independència per a l’any 2014, que tingué lloc el 18 de setembre, en el qual el “no” s’imposà amb el 55% dels vots. Aquest resultat decidí la dimissió de Salmond al capdavant del govern i del partit el novembre del 2014, càrrecs en els quals fou substituït per Sturgeon, fins aleshores vice-primera ministra i vicepresidenta de l’SNP. Amb Sturgeon al capdavant, el partit tornà a ser la força més votada (46,5%) i amb més representació (63) en les eleccions del maig del 2016 i continuà com a partit de govern, bé que en minoria després de perdre la majoria absoluta. Sturgeon ha situat al capdavant de les seves prioritats la celebració d’un segon referèndum sobre la independència. En les eleccions del maig del 2021 es confirmà l’hegemonia de l’SNP dins la política escocesa en assolir 64 escons.

Al Parlament Europeu és integrat dins de l’Aliança Lliure Europea i el 2004 obtingué dos diputats, que revalidà el 2009 i el 2014. El 2019 n’obtingué un tercer. Clarament europeista, el triomf de l’opció partidària de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea en el referèndum del juny del 2016 (resultat contrari al d’Escòcia) fou un dels factors que decidí el govern de l’SNP a anunciar, el març del 2017, la intenció de convocar un segon referèndum d’independència.