Partit Socialista de Catalunya-Congrés

PSC-C (sigla)

Partit polític del Principat creat el 1976 com a culminació d’un ampli procés unitari iniciat el mateix any entre Convergència Socialista de Catalunya , Grup d’Independents pel Socialisme, Partit Popular de Catalunya (J. Colomines), un sector del POUM (E. Adroher) i persones procedents d’ERC (J. Andreu i Abelló), del PSC-R i del PSUC (de la línia de J. Comorera).

Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol. Assolí una forta base d’intel·lectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats. El 1977 féu una aliança electoral (coneguda amb el nom de Pacte d’Abril) amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles d’aquell any i esdevingué el nucli d’un nou procés d’unificació que desembocà en la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) . En foren principals òrgans de premsa L’Hora Socialista (1977-78) i Company (1976-78).