partitiu

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.

Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article: Prenc llet per esmorzar. El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article: Il mange de la viande et boit du lait. El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu: Necessites diners? —Gràcies, ja en tinc. Semblantment també el francès: Avez-vous envoyé des lettres? Je n'en ai pas reçu.