El 1932 publicà la seva obra Los latifundios en España. Formà part de la Comissió Tècnica encarregada pel govern de la República per a la redacció del projecte de Reforma Agrària després del triomf del Front Popular. Fou catedràtic de l’escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, que dirigí del 1936 al 1939. Bandejat, el 1939, dirigí l’estació de viticultura i enologia de Requena fins el 1961. Fundà la Unió de Viticultors de Llevant i la Confederació Nacional de Viticultors, així com les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola”. Contribuí igualment a la creació de més de quaranta cooperatives vinícoles del País Valencià i la Manxa i més de setanta cellers. Després de la seva jubilació ocupà la càtedra d’enologia de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València. Gràcies al seu treball hom introduí el conreu del tabac al País Valencià durant la dècada del 1920. L’any 1973 publicà un estudi sobre La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española, i el 1974 Estudios sobre la agricultura española (1919-1971).