Era pagès; quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida (1872). Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València. Ascendí a brigadier. Fou ferit en la batalla de Minglanilla (1873) i derrotat a Iecla (1874). Morí a l’exili.