Pasqual Esclapers de Guilló

Pasqual Esclapés de Guilló
(Elx, 1700 — València, 25 de març de 1775)

Historiador, escriptor i llibreter.

La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid; sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades, publicada el 1738. Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II; el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials; el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els col·legis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Col·legi del Corpus Christi, palaus i cases senyorials. L’obra es complementa amb una taula cronològica i un plànol simplificat de l’original del pare Tosca. Fou reeditada el 1805.

Fou autor, també, d’una Historia del cautiverio y dichoso rescate de la milagrosa imagen de Cristo crucificado que se venera en el convento de San José y Santa Tecla... de la ciudad de Valencia  (València 1740),  dels romanços  Romance heroico al festivo obsequio con que la muy ilustre ciudad de Valencia celebró el arribo del Serenísmo Infante Don Carlos (1731) i Demostraciones festivas (1743), amb motiu de l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual. Escriví quatre comèdies, inèdites, dues de les quals foren representades a València: El martirio más sangriento y muerte en cama de flores, que descriu el martiri de sant Vicent, i La restauración de Orán.