Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del Castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis. Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional. Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat. El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino (València 1848 — Madrid 1915), primer baró del Castell de Xirell (1875), fou periodista. Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vicepresident del senat.