Vida i obra
Doctorat en lletres a Roma (1935), exercí activament la docència del 1937 al 1975. Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer: premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia; fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser. Publicà Alghero e la Catalogna (1962), Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer (1964), Sardegna (1964), Sardegna nostra (1970), Poesia d’Alguer (1970), Guida di Alghero (1971), i edità la Gramàtica algueresa de Joan Pais (1970). Té encara inèdits nombrosos treballs.
Bibliografia
- Armangué i Herrero, J. (2001): Arxiu de tradicions de l’Alguer. Barcelona, PAM.
- Català i Roca, P. (1989): “Entorn dels romanços de l’Alguer”, dins Diversos Autors: II Congrés de Llengua Catalana. VIII: àrea 7. València, Institut de Filologia Valenciana, p. 359-370.