Fou catedràtic a la facultat de dret de València. Liberal, fou president de la diputació i governador civil (Tarragona i altres províncies). Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya (1906) a favor de les mancomunitats regionals i formà part (1912) de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte (fracassat) de constituir la del País Valencià. Fou senador. El seu germà Carles Testor i Pascual (València 1850 — 1926), advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’agricultura, indústria i comerç (1888 i 1890), director general de presons i sotssecretari de gràcia i justícia (1922). Col·laborà en diverses revistes humorístiques valencianes.