El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames al·lusius a aquest que després eren publicats. Aviat s’hi afegiren també al·lusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana. A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera (1569), el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els intents de reforma universitària —l’arquebisbe era el canceller—, en voler reconèixer el col·legi de jesuïtes de Sant Pau per a donar graus universitaris. Els pasquins polítics es generalitzaren sobretot a partir de la fi del s XVIII, arran de la Revolució Francesa.
m
Història
Política