passió

f

Filosofia

Psicologia

Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals. Descartes considera sis passions fonamentals o primitives (admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa), mentre que Spinoza només parla de tres (desig, joia i tristesa), a les quals redueix totes les altres.