D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli; el 1847 hom edificà per a la seva representació el Teatre Principal, el 1901 el Teatre Olesa i el 1922 el Teatre El Círcol. El 1940, un cop acabada la guerra del 1936-39, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana. El 1949 Joan Povill i Adserà , que el dirigia des del 1933, escriví l’actual lletra —que substituí les diverses versions que de l’obra atribuïda a Antoni de Sant Jeroni (frare trinitari) hom emprava des dels inicis del s. XIX— i Josep M.Roma la música, que era fins aleshores un conglomerat de peces d’autors locals i clàssics. El 1952 hom construí el Gran Teatre amb una capacitat inicial de 2 400 espectadors que, posteriorment, fou reduïda a 1 400. El 1968 s’hi incorporà el nou muntatge realitzat per José Tamayo, comprimint les representacions en una sola sessió, les dues de matí i tarda, d’abans. El 1969 assumí la direcció de l’espectacle Joan Mallofré i Duran fins el 1993. El 1983 un incendi destruí tot el teatre. Entre aquest any i el 1984 la Passió es representà al carrer. El 1985, en el vell Teatre Olesa, es representà la passió dels anys vint i s’inicià la construcció d’un nou local amb capacitat per a 1 500 espectadors, segons el projecte de l’arquitecte Jan Baca i Pericot, que fou inaugurat el 1987. Amb la represa de les representacions, hom estrenà una nova escenografia de Pere Francesch i Subirana .
Escena de la crucifixió, a la Passió d’Olesa de Montserrat
© La Passió d’Olesa / Xavi Calzada
Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió , mort i resurrecció de Jesús que se celebra a Olesa (Baix Llobregat), durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1 000 persones del poble.