pastor
| pastora

f
m
Cristianisme

Guia espiritual, sobretot el bisbe o el sacerdot, anomenat també pastor d’ànimes.

La metàfora eclesiàstica s’inspira en la imatge del pastor, que l’Antic Testament aplica a Déu i als dirigents del poble d’Israel i el Nou Testament a Crist i als apòstols.