patagó

| patagona

f

m

Etnologia

Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, format pels pobles onatehueltxe, de races pàmpida i làguida respectivament, que viuen a la Patagònia (els tehueltxes) i a la Terra del Foc (els ones).

Fou Magalhães qui els donà el nom de patagons, a causa de la grandària de llurs peus, que portaven embolcallats amb pells i deixaven unes petjades molt grosses que feien suposar que eren gegants. L’italià A. Pigafetta, que feu la relació del viatge de circumnavegació del món, assegurava haver vist individus de 3 m d’alçada.