A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega. L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa. Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima. Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells; però des de l’any 1834 serviren per a totes les mars. Calia que la patent de navegació es portés a bord. Des de l’any 1890 aquestes patents, que abans eren temporals, serviren sense limitació de temps, mentre no hi hagués necessitat de renovar-les per inutilitat o cancel·lació.
f
Transports
Dret marítim