Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins, de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se (1824). Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació (1847 i 1856), comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín. Conreà la novel·la històrica: El conde de Candespina (1832), Ni rey ni Roque (1835); llegendes en vers: El bulto vestido de negro capuz (1835), i drames: La corte del Buen Retiro (1837) i Don Jaime el Conquistador (1838).