Centrecampista, jugà amb el Belfast Celtic, el Sheffield Wednesday i el Hull City. Entre el 1914 i el 1919 jugà amb el Manchester City. Durant aquesta etapa hom l’involucrà en un escàndol d’apostes entre el seu equip i el Liverpool, del qual, tanmateix, fou absolt. Posteriorment tornà a Irlanda, on jugà amb la selecció i inicià una trajectòria com a entrenador. El 1922, per motius desconeguts, anà a l’Estat espanyol, on entrenà successivament el Racing de Santander (1922-29), el Real Oviedo (1929-31) i el Betis, amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1935. Aquest any mateix fitxà pel Futbol Club Barcelona. En la segona temporada com a entrenador (1936-1937), en plena Guerra Civil Espanyola, la lliga fou interrompuda pels fets de maig de 1937. Gràcies a la seva iniciativa, el club emprengué una gira d’exhibició pels Estats Units i Mèxic, l’èxit de la qual permeté al club reunir els ingressos necessaris per a salvar-se de la fallida. Retornà només amb quatre jugadors, havent-se exiliat la resta, i entrenà l’equip la temporada 1937-38, que guanyà la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya. Entre el 1942 i el 1945 entrenà el Sevilla i al començament dels anys cinquanta anà a Anglaterra, on morí com un indigent. El 30 de desembre de 2015 el Futbol Club Barcelona li reté un homenatge.