Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de col·locació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc. , amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc. El Patronat Obrer de Barcelona edità El Obrero Católico (1884) i El Patronato del Obrero a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892. Fou un organisme en un cert sentit paral·lel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent. A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat el 1907 pel jesuïta Guillem Vives a partir de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Assolí una certa vitalitat en 1912-13 en impulsar la formació de sindicats d’ofici i posteriorment la Federació Obrera Catòlica de Mallorca (1916). Aquesta, però, el 1919 es desvinculà totalment del Patronat.