patuès

dialecto (es), patois (en)
m
Lingüística i sociolingüística

Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.

Del francès antic patoier, ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa (paral·lela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc.) sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs. En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català.