Professà el 1600. Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona. Fou professor de teologia i d’escriptura als col·legis de la companyia de Saragossa i València. És autor de dissertacions teològiques (Commentarius litteralis in Canticum Salomonis) i d’obres d’erudició històrica (Discurso de las medallas, 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón). Traduí Tertul·lià (El Palio de Tertuliano, 1632). Emprà els pseudònims de Lap. de Arias i Adrianus Palajus Labienus. Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat.