El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires. Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935.
Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació. El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de concentració, es quedà a viure a França.